LÍNGUAS MINORITÁRIAS NA EUROPA (XII)
“La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla catalana, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal. A més, ha estat el testimoni de fidelitat del poble català envers la seva terra i la seva cultura específica.
Forjada originàriament en el territori de Catalunya, compartida amb altres terres – en les quals rep també denominacions populars i fins i tot legals diverses -, la llengua catalana ha estat sempre la pròpia del país i, com a tal, s’ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història de Catalunya, que l’han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres dècades, i, encara, el caràcter de llengua d’àmbit restringit que té, similar al d’altres llengues oficials d’Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització.
Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstàncies, la situació sociolingüística de Catalunya és avui complexa. La realitat d’una llengua pròpia que no ha assolit la plena normalització i que té un nombre de parlants relativament petit en el context internacional conviu amb el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes del territori de Catalunya tenen com a llengua materna la castellana, en la qual s’expressen preferentment i a partir de la qual han contribuït, tot sovint, a enriquir de manera significativa la mateixa cultura catalana, contribució feta així mateix per altres ciutadans i ciutadanes en altres llengues. Aquesta realitat, doncs, exigeix una política lingüística que ajudi eficaçment a normalitzar la llengua pròpia de Catalunya i que, alhora, garanteixi un respecte escrupolós als drets linguístics de tots els ciutadans i ciutadanes.”
A lei que regula a aplicação do Catalão pode ser encontrada aqui.
Pode também conhecer: “dades sobre el coneixement de la llengua catalana; dades sobre el coneixement i ús del català; dades sobre l’ús de les llengües a Catalunya; dades sobre la llengua parlada pels joves; dades sobre l’ús de les llengües a la premsa diària editada a Catalunya; dades sobre el repartiment de l’audiència per cadenes de televisió; e persones que entenen i parlen el català a tot el món” aquí.
E, claro, a blogosfera catalã, de que é exemplo Un que passava…
[2144]
Entry filed under: Cultura, Artes e Letras.
Memória Virtual 